M’agradaria parlar d’una de les idees de què parla el text d’Alvarez Mendez sobre les repercussions de tenir una visió reduccionista i occidental de la tecnologia i entendre-la només com a màquina que ens porta al progrés. Però què entenem per progrés? i cap a on va? sovint parlem de països SUBdesenovolupats i ja ens estem posicionant des de la superioritat. Són SUB perquè només pensem en què no estan tan “avançats” com nosaltres i quan parlem d’avenç, pensem en la tecnologia com a sinònim de màquina i no com allò que ens possibilita millorar la nostra vida (independentment de si hi ha màquina o no). Per tant, si no tenen tot el què per nosaltres és tecnologia estan menys avançats.
Sí que és cert que aquesta concepció ens ha vingut transmesa des de l’educació que hem rebut de ben petits i que això ens permet posicionar-nos en aquest pedestal en què estem el 1r món i mirar amb superioritat als anomenats països SUBdesenvolupats. Però si ens parem a pensar, les necessitats d’aquí no són les mateixes que les de països de l’anomenat 3r món. Occident ha creat necessitats endèmiques que nodreixen la societat de la informació i del consum, mentre que altres països intenten que la seva tecnologia (entesa des d’una visió amplia) els pugui millorar la vida i permetre la subsistència. En què ens basem doncs per dir que estan SUBdesenvolupats? i quines repercussions té a l’hora de relacionar-nos-hi? Pensar en aquests termes només ens porta a una relació paternalista i a voler que aquest països siguin com nosaltres enlloc d’observar, ni que sigui per un moment, què és el què volen i si allò que nosaltres creiem bo pel progrés és el mateix que ells… Reflexionem-hi.
