Del text de “La educación para la comunicación y el papel de l@s educador@s sociales” de Julio César Pintos Cubo n’extrec que la importància en l’educació per la comunicació rau en què la informació i el coneixement que s’obtingui o se’n derivi no quedin parats, com si es tractés de l’aigua estancada d’un riu, sinó que aquesta es pugui convertir en energia que afavoreixi al canvi dins i per la societat. Com a subjectes de l’educació , són persones inscrites en una cultura, subjectes a una història i existents a una societat i context concrets dels quals n’han de sentir-se partíceps.
Per altra banda, és molt important ser conscients dels interessos i ideologies que hi ha darrera dels mitjans de comunicació i per quina lògica es mouen. Considero que els què estan més a l’abast de la gran majoria són els què prediquen d’acord amb la lògica capitalista, consumista i globalitzadora. Això fa que el discurs minoritari quedi borrós i sigui difícil d’accedir. Per això també crec important que l’educadora pugui donar eines, facilitar recursos, que no estiguin tan a l’abast, com a mínim donar-los a conèixer i cadascú pugui triar si l’interessa o no. D’aquesta manera, estariem oferint quelcom que defugi dels interessos dels qui, fins al moment, dirigeixen el planeta i que ens hipnotitzen amb tots els mitjans que poden per crear un discurs unitari i homogeneitzador.
Si considerem que el s.XXI és l’era de la informació, qui n’és posseidor és qui té el poder, així doncs, poder-hi accedir és caminar cap a la igualtat d’oportunitats però també cal saber-la llegir. Un poder entès més enllà de l’econòmic, un poder de transformació d’aquells qui han quedat exclosos de la societat. En aquest sentit, l’educadora pot ser el catalitzador per el procés d’empoderament i de canvi per part del subjecte. Sovint, molta de la població que pot ser suscpetible a ser subjecte de la nostra tasca educativa, ha estat al marge d’una societat que, carregada de prejudicis i de tradicions encarcarades n’ha dificultat i en dificulta la inserció.
Recupero els diferents “subjectes” que es cita en el text: alfabetitzat, conscient, actiu, crític, social i creatiu. Considero que és útil per l’educadora tenir clar aquests estadis del subjecte per poder elaborar eines educatives per tal que el subjecte de l’educació no sigui receptor d’informació pròpi de l’educació bancària sinó també emisor i creador d’idees que l’ajudin a tenir eines per arribar a ser-ne creador.
